dissabte, 13 de novembre de 2010

Tanzània

Ha estat el nostre segon viatge a Tanzània. Aquest cop volíem fer una ruta que sortís dels itineraris més turístics, per aquest motiu ens vàrem decidir per visitar el parc nacional de Mahale, al sud-oest  del país on es poden observar ximpanzés , els parcs del Sud-est Selous, Kigoma, Ruaha, les muntanyes d’ Udzungwa i al nord el parc de Tarangire, repetir el Serengeti, el llac Natron. Van ser més de tres setmanes observant animals i gaudint del paisatge africà, tant de la sabana com de les muntanyes i per acabar una setmaneta a la illa de Mafia, a fer vacances!

Mahale
Arribàrem a  Mahale desprès de sobrevolar durant 5 hores el pais de Nord, des de Arusha, fins al Sud-oest al Parc Nacional de les muntanyes de Mahale. El lloc és idíl·lic, amb una combinació d’aigües blaves del llac Tanganyika, platges de sorra blanca i unes muntanyes de vegetació selvàtica. Tot això, més la possibilitat de poder observar ximpanzés. 
El dia de l’arribada, a la tarda, passejàrem pels voltants del Lodge, sempre acompanyats d’un guia i un “ranger”. Ens ficàrem al mig d’una gran baralla entre dues famílies de babuins. Realment  va feia por.
En la resta de dies, al matí sortíem  per anar a observar ximpanzés. La caminada variava segon on estava el grup, ja que en l’època de sequera han d’anar al cim de les muntanyes per buscar el menjar.  El dia que vàrem caminar més va ser unes 8-9hores.   A les tardes o bé descansàrem o podíem anar a pescar i vam pescar.







Parcs del Sud-est:
Reserva de Selous, és la més gran d’AFrica, més de  48.000 km2. El parc queda dividit pel riu Rufiji. Vàrem veure elefants, búfals, hipopòtams, cocodrils, lleons, etc... A més de safari en cotxe vàrem navegar pel riu.
Afegeix la llegenda
 Parc Nacional de Mikumi: Mikumi és la darrera ciutat de les terres baixes abans de pujar cap al riu Ruaha i les muntanyes altes del sud del país. El parc és petit i des d’aquesta ciutat vàrem anar a les muntanes d’ Udzungwa, a on es poden observar una flora única i gran quantitat de primats. Hi ha 10 espècies més que en qualsevol altre parc i el “Sengi” de cara gris, que el poguérem observar molt de lluny, ja que és molt tímid.  L’alt nivell d’endemisme i biodiversitat d’aquest parc es deu, principalment, al clima constant durant milions d’anys, la qual cosa ha permès que les especies evolucionin. Un altre factor és l’altitud, el pic més alt és de 2.579m, hi ha un bosc tropical continuat fins el cim de les muntanyes.
Parc Nacional de Ruaha. De 40.000 km2 hi viuen una de les poblacions més gran d’elefants, prop de 12.000, a més de Cudús, gaseles, búfals, lleons, guepards, lleopards, i licaons, que era el nostre objectiu, ja que és molt difícil de veure i mai els havíem vist. Vàrem tenir la sort de poder-los observar el darrer dia, als límits exteriors del parc. Els licaons, gossos salvatges,  són els carnívors amb un grau més gran de socialització, ja que viuen en  grups de dotze -vint. Cacen d’una manera molt organitzada i amb un gran èxit, degut sobretot a que persegueixen la presa fins a cansar-la.



Parcs del Nord:

Tarangire
Al costat del llac Manyara, té  una concentració molt gran d’animals en l’època seca: agost i octubre. Pots realitzar circuits a peu en zones fronteres del parc i això és el que vàrem fer. El paisatge era espectacular, amb boires de tempesta i la posterior sortida de l’arc de Sant Marti. El darrer dia en el parc, vàrem veure un lleopard!

Serengeti
Era la segona visita al parc, la primera feia 7 anys. La sabana, la gran quantitat d’animals fa que mereixi una segona visita. Llàstima de la gran quantitat de turistes!, però com que el parc és molt gran, nosaltres anàvem per llocs molt solitaris.
Llac Natron
El viatge cap al Natron va ser molt llarg i cansat, però el paisatge i sobretot l’entorn d’una Tanzània rural, amb petites localitats, amb tribus tant de Massai com d’altres ètnies, ja va merèixer  recorregut.  El Natron és un llac salat d’uns 60 km de longitud, envoltat per uns paisatge molt secs. El que ens interessava del Natron era l’enorme quantitat de flamencs que hi ha.  És una zona extremadament seca, amb molta calor i plena de tribus Massai. No ens vàrem poder escapar de fer una visita a un dels poblats.
El llac està als peus del volcà Ol Doinyo Lengai. La nostra primera intenció era pujar-lo. La pujada es fa de nit, per evitar la calor del dia, però quan va ser el moment, vàrem decidir no pujar, ja que el dia següent teníem que marxar cap a Arusha per agafar el vol a Mafia. Queda pendent!





Mafia
És un tros de terra verda amb sorra blanca i aigües turqueses. Tot un paradís! El parc Marí de l’Illa de Mafia té una zona marítima protegida de 822km2, la zona protegida més gran de l’índic. Té una combinació única d’ecosistemes: estuari, manglars, corral. A més de quasi quatre-centes espècies de peixos. Té una població d’uns 15.000 habitants que depenen dels recursos del mar i de la selva.